Des de... Empar Moliner

Família nombrosa monoparental
Empar Moliner

Ahir llegíem als diaris que "la família monoparental i amb dos fills podria passar a ser nombrosa". Això vol dir que els pares solters i separats podrien, doncs, rebre els ajuts que reben les famílies nombroses. I em sembla esplèndid que se'ls ajudi.

Però és digne de Pere Grull que, per fer-ho, se'ls consideri "família nombrosa", quan resulta que són tot el contrari. Són una família menys nombrosa que una família nombrosa i també són una família menys nombrosa que una família no nombrosa amb dos fills. Els problemes de les famílies nombroses i de les famílies monoparentals (com els de les no nombroses i no monoparentals però a l'atur per exemple) són econòmics. Però potser de diferents caires. Les famílies nombroses han de tenir cases grans i cotxes familiars. I les famílies monoparentals no nombroses potser no necessiten cases tan grans i cotxes tan familiars, però potser sí que necessiten preservatius i descomptes als transports públics.

Algú dirà que el que importa és el gest i no les paraules. Que és igual que en diguem "família nombrosa" si es tracta de donar-los un necessari ajut. Però és que no és seriós. Les paraules tenen la seva importància justament perquè serveixen per definir les coses. És com si ara diguéssim que les dones que han estat abandonades per les seves parelles i ara estan en una situació de desempara podran seran equiparades a les vídues.

Però de fet, ara que hi penso, no fa pas gaire va haver-hi un col·lectiu homosexual que va demanar que l'agressió d'uns skins a un jove gai fos considerada "violència de gènere". I sí, és una agressió repugnant i els que la van fer es mereixen tant de càstig com els que agredeixen les seves parelles. Però per parlar de "violència de gènere" és imprescindible que agressors i agredit no siguin del mateix gènere.

Activitats:
1. Busca imatges relacionades amb l'article
2. Busca un youtube relacionat amb l'article
3. Opina al blog de l'escola
4. Envia un article a un company de classe