dimecres, 27 de gener del 2010

Burca si, burca no..

França ultima els mecanismes per prohibir la burca al seu territori. La comissió parlamentària que ha avaluat durant sis mesos la possibilitat de proscriure el vel integral de la vida pública va presentar ahir un informe amb les seves conclusions. Després de setmanes d'intensos debats, els parlamentaris francesos van optar finalment per limitar la prohibició al marc dels serveis públics -administració, hospitals, transports i escoles- i no a la totalitat de l'espai comú, com s'havia especulat els últims mesos.

ÀLEX VICENTE

Activiats:
1. Comenta la teua opinió al blog de l'escola.
2. Busca articles que estiguen relacionats i enganxa els enllaços.
3. Busca informació sobre els tipus de vels que s'utilitzen i enganxa imatges.

dimarts, 26 de gener del 2010

Ascó i nosaltres....


Activitats:
1. Penseu que la consulta sols s'havia de fer a Ascó?
2. Si hi hagués cap problema... quin radi afectaria?
3. Busca imatges de centrals nuclears
3. Busca enllaços d'interes.
4. Situa en el google maps Ascó

Des del blog del Rac1

Bar de baix
Una bola de neu per De la Morena
25/01/2010

Saps quan fas un comentari o una broma i la cosa se surt de mare? Doncs això va passar a El Larguero de la cadena SER. Resulta que en ple debat sobre la renovació de Guardiola, un oïent va demanar al Joserra que entrevistés al seu fill, que es veu que és un crack de l’esport, o això diu el seu pare… A partir d’aquí… un comentari fora de lloc i una bola de neu que dura 24 hores i movilitza a un poble


dilluns, 25 de gener del 2010

Els famosos

Brad Pitt y Angelina Jolie firman su separación tras cinco años de relación
El acuerdo contempla el reparto de una fortuna de 322 millones de euros y la custodia de sus seis hijos

LEVANTE-EMV VALENCIA ?
Tras muchos rumores, la pareja de guapos actores formada por Brad Pitt y Angelina Jolie parece haber puesto fin a su relación, según informa el diario británico News of the World.
Los también conocidos como "Brangelina"habrían visitado recientemente a sus abogados para acordar legalmente el reparto de su amplia fortuna, valorada en 322 millones de euros, así como la custodia de sus seis hijos.
De esta manera, el acuerdo otorgaría la custodia compartida de los pequeños, aunque a efectos prácticos los menores vivirían a tiempo completo con su madre.
Según el rotativo, los preparativos de la ruptura comenzaron a principios de diciembre, cuando la pareja visitó a uno de los bufetes de abogados más prestigiosos en trámites de divorcio. De esta manera, se espera -informa el medio británico- que el anuncio de la separación se efectúe pronto, acabando así como meses de especulación sobre su ruptura.
La pareja ha huido de ser fotografiada junta durante los últimos días. De hecho el pasado viernes, Pitt, acudía a actos solidarios por el terremoto de Haití, en los que hacía acto de presencia sin Angelina.

Activitats:
1. Busca imatges dels dos personatges.
2. Busca un youtube de pel·lícules de cadascun dels personatges
3. Opina en el blog de l'escola sobre si és certa la ruptura.

Jo vull la TV3

Un grup d'unes 200 persones procedents de Castelló, Vila-real, Benicàssim i altres poblacions de la zona, han pujat fins al repetidor de TV3 al cim del Bartolo, per reivindicar que es continuïn emetent tots els canals de la Corporació Catalana. En l'acte, el delegat d'Acció Cultural del País Valencià a Castelló ha dit que es continuaran recollint firmes per a la Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres. Aquest dissabte, es va celebrar un acte similar a Mondúver, a la Safor.
La reivindicació s'ha tancat amb l'actuació del cantant de Xàtiva Pep Gimeno Botifarra.

QUI ÉS PEP EL BOTIFARRA?

divendres, 22 de gener del 2010

Scott Brown


Des del Rac1- Versió
Scott Brown: un senador model 21/01/2010
Scott Brown és l’estrella emergent del Partit Republicà. Coincidint amb el primer aniversari de l’arribada d’Obama a la Casa Blanca, Brown ha obtingut l’escó de senador per Massachussets que havia ocupat durant dècades la família Kennedy. Amb aquest escó, els senadors republicans poden bloquejar la reforma sanitària.
Però fa gairebé trenta anys, Scott Brown protagonitzava una altra mena de campanya. En el número de juny de l’any 82 va aparèixer nu a les planes centrals de la revista “Cosmopolitan”, que el va acabar nomenant “l’home més sexy d’Amèrica”. Brown explica que els mil dòlars que va cobrar per la sessió de fotos li van servir per pagar els estudis. Sembla que van ser una bona inversió…
Activitats:
1. Opina en el blog de l'escola
2. Busca dues imatges: una d'ara i una altra d'abans i les enganxes en la mateixa pàgina
2. Busca un reportatge en el youtube

Stieg Larsson

Activitats:
http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090425/53690214075/inician-una-colecta-en-internet-para-la-viuda-de-stieg-larsson-sant-jordi-eva-gran-bretana-estocolmo.html&ei=xnZZS7P3EJyOnQOkreChAg&sa=X&oi=translate&ct=result&resnum=5&ved=0CB8Q7gEwBA&prev=/search%3Fq%3Dstieg%2Blarsson%26hl%3Dca%26lr%3Dlang_ca
1. Qui és Stieg Larson?
2. Busqueu tres imatges de les portades dels tres llibres
3. Busqueu una seqüència en el youtube de les dues pel·lícules
4. Comenta en el blog de l'escola que en penses
4. Quina solució donaries a la viuda (Comenta-ho al teu blog)

Com modifiquem missatges del nostre blog?



Si fores alcaldessa, què faries?

Punxa aquest enllaç i
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=678413&idseccio_PK=1022
1. Realitza una enquesta sobre les preocupacions de l'Hospitalet
2. Si tu fóres l'alcalde quins què introduiries de nou, quins canvis faries...(comentar-ho en el blog de l'escola)
3. Fes un reportatge (al teu blog) amb imatges, youtubes i un document per presentar-te a les eleccions properes.

Imatges d'avui en dia



1. Com podem canviar aquesta situació?
1.1.Genera una enquesta on hi haja propostes.
1.2.Comenta-ho al blog.
2. Busca imatges relacionades amb la imatge

dijous, 21 de gener del 2010

Els perruques i la SGAE



P Les perruqueries catalanes s'enfronten a la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE), que reclama el pagament de drets d'autor per posar la ràdio en els seus establiments i han iniciat una campanya en què demanen als clients que vagin amb la seva pròpia música.

Centenars de perruqueries i centres d'estètica de la ciutat de Barcelona, Sabadell (Barcelona) i Lleida han penjat un cartell on apareix la imatge d'una jove amb uns discs de vinil amb el lema: "A partir d'ara quan vinguis a la perruqueria ... no oblidis portar-te la música de casa i tot original!!!".

El vicepresident de la Federació Catalana de Perruqueries i Bellesa (FEDCAT), José María Figueres, ha explicat a Efe que els cartells van començar a distribuir-se entre els 2.500 establiments que pertanyen a aquesta organització poc abans de les passades festes de Nadal i ja són "centenars "els que s'han adherit a la campanya.

La Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) assegura que més de 200 associacions a Espanya ja s'acullen a un conveni sectorial per regular de mutu acord aquest pagament i que està disposada "a dialogar amb aquesta o qualsevol altra federació o agrupació que ho desitgi "per regular un pagament que "no és un impost, sinó una tarifa".

En principi, els establiments comercials i de serveis no inclosos en el sector d'hostaleria de menys de 50 metres quadrats han de pagar 6,45 euros al mes per la utilització del repertori musical protegit per l'entitat de gestió. La xifra s'incrementa en funció de la mida de l'establiment.

L'entitat de gestió recorda que "l'únic que pot renunciar a aquests drets és l'autor i mai l'SGAE", alhora que reivindica que "el respecte per la propietat intel·lectual és una aposta permanent per la cultura sostenible".

Mig milió d'usuaris com televisions, ràdios i diferents establiments "entenen aquesta defensa dels drets d'autor i fan pagament a SGAE com intermediari dels autors", apunta l'entitat.

La societat de gestió assegura "no obligar a ningú a fer servir" el repertori musical que es troba sota la seva protecció i que suposa més de 5,5 milions de títols a Espanya.

Figueres assegura que "la situació és al·lucinant. Les perruqueries no viuen de la música, simplement intenten garantir als salons un ambient tan hospitalari com si els nostres clients fossin convidats a les nostres propies llars".

El portaveu de la FEDCAT es pregunta si els perruquers podrien plantejar-se la possibilitat que els seus clients que apareguin en actes públics hagin de pagar un cànon per l'ús públic dels seus pentinats.

La FEDCAT considera el cànon de la SGAE "injust" i acusa aquest organisme de moure's només per interessos "recaptatoris".

La Federació Catalana de Perruqueries i Bellesa, creada el 1997, agrupa empresaris de perruqueria i estètica de tot Catalunya.

La dels perruquers catalans no és la primera acció en contra d'aquest cobrament. L'Associació d'Empresaris de Montijo i Comarca (Ademyc) van demanar a finals de 2009 una llista dels socis que componen SGAE per lliurar als seus membres, i que d'aquesta manera puguin triar entre utilitzar o no melodies que estiguin subjectes a aquestes tarifes de protecció de drets d'autor.

1. Comenta en el blog si etsas d'acord amb aquest article.
2. Fes un enllaç de les continuacions d'aquest debat.
3. Penja dues imatges.
4. Busca una imatge youtube.
5. Realitza una enquesta

Itàlia i Europa


L’ascens del racisme a Itàlia

1. • Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica

Foto: LEONARD BEARD
Foto: LEONARD BEARD

SAMI Nair*

El que havia de passar, passa: l’odi contra els estrangers, i en particular els immigrants, destil·lat amb regularitat per part del poder berlusconià i els seus aliats neofeixistes de la Lliga del Nord, ara recolzats per les organitzacions mafioses, especialment la N’Drangheta calabresa, acaba de ser descarregat contra els treballadors subsaharians de Rosarno. Els seus habitants han organitzat una cacera humana, comparable a la d’El Ejido a Espanya, però encara molt més violenta: 68 immigrants han estat ferits i dos milers evacuats sota protecció policial. Les agressions es van realitzar amb barres de ferro i cotxes llançats contra els «negres». Els habitants van arribar fins i tot a organitzar cordons als carrers, parant els africans per apallissar-los de manera despietada. La ciutat s’ha buidat d’immigrants i el dia 9 de gener es van utilitzar buldòzers per destruir el campament de barraques.

PRETENIEN respondre així a una manifestació pacífica organitzada el dijous anterior pels immigrants per protestar contra les vexacions, humiliacions i agressions racistes de les quals eren víctimes en aquesta petita localitat. Deu dies enrere, havien atacat amb escopetes de trombó els immigrants que reclamaven unes condicions decents de treball. L’organització mafiosa N’Drangheta, vinculada als empresaris, és la que ha organitzat aquests pogroms amb l’objectiu de reprimir les reivindicacions salarials i de condicions de treball dels obrers estrangers. La màfia, braç armat dels patrons clandestins, controla la collita de cítrics, que ocupa uns 4.000 immigrants cada any. Aquests treballadors no només no tenen documents d’identitat, sinó que els està prohibit reclamar-lo; viuen en campaments de barraques insalubres i no perceben més de 25 euros per dia.
Es tracta, doncs, d’una conjunció particularment salvatge de racisme i feixisme antisocial en un país de l’Europa democràtica. La premsa vinculada al poder polític, la més escoltada i llegida, o bé silencia aquesta situació o bé la intenta minimitzar. En paral·lel, el Govern no deixa d’aprovar lleis tan lliberticides com portadores de violència contra els estrangers. L’oposició, si és que se’n pot parlar, reconeix la seva impotència i no fa gaire cosa per ajudar els immigrants. Probablement no hi ha cap més país on la violència racista es doni amb tanta facilitat com a Itàlia, i és un escàndol veure com les autoritats europees callen.
L’odi xenòfob també va creixent en altres països. A França i en certes regions d’Alemanya, els estrangers serveixen de bocs expiatoris de tots els mals provocats per la crisi econòmica i financera. Ara bé, al relacionar crisi i immigració clandestina, els poders polítics abonen aquest estat d’ànim. La immigració clandestina sempre ha existit i no s’ha desenvolupat massivament aquests dos últims anys. Encara més, a Itàlia són els empresaris clandestins els que organitzen l’arribada il·legal de treballadors tant dels països de l’Est com dels camps d’internament instal·lats en sòl italià. Però això no impedeix exposar oficialment el clandestí a la venjança popular, convertint així en sospitosa tota persona d’origen o aparença estrangera. Alguns arriben fins i tot més lluny, com a França, i fomenten la guerra identitària entre els estrangers i els francesos en nom d’una pretesa reflexió sobre «la identitat nacional». Per aquest motiu, en un moment en què els estats, després d’haver reflotat els bancs i perdonat els filibusters de les finances la terrible crisi que han provocat, pretenen lluitar contra l’augment de l’atur, s’ha d’esperar un augment de la violència i de les agressions contra els més desposseïts, especialment els immigrants.
Aquesta situació recorda dramàticament la de l’Europa dels anys 20 i 30 del segle XX. Ratificant-se en aquests comportaments, Europa es desacredita i desacredita la democràcia i l’Estat de dret. Però la veritat és que a l’adoptar, el 2008, la circular de la vergonya, així qualificada per la minoria dels diputats europeus que la van combatre, Europa feia possible, si no aquestes derives, almenys la seva possibilitat en un context jurídic en què els no comunitaris estan sotmesos a una vigilància gairebé penal diàriament.

¿On S’ATURARÀ aquesta boja lògica d’exclusió? ¿Quantes agressions, humiliacions o assassinats faran falta perquè els poders públics entenguin que cal lluitar enèrgicament contra aquests actes? La millor manera és no relacionar presència d’estrangers i crisi d’ocupació; és concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social. El control de les fronteres o la interrupció de la immigració de treball són mesures legítimes en període de crisi econòmica, però també és necessària una verdadera política de reconeixement dels drets d’aquells que ja estan instal·lats. Al negar-se a condemnar enèrgicament els actes racistes a Itàlia, Europa demostra que no té consciència ètica. La història es repeteix davant els nostres ulls i tot sembla passar com si no tinguéssim memòria.

*Politòleg i assagista.

dimecres, 20 de gener del 2010

Mireu aquesta pàgina... t'assustes?


http://www.worldometers.info/es/
Activitats:
1. Punxa en aquest enllaç
2. Entra en les despeses militars de EEUU i fixa't que està en anglès
com ho fem per entendre que hi posa?
3. Obri una altra finestra d'internet (http://www.google.cat) i busca l'opció de traductor.
4. Selecciona tot el text escrit en anglès i enganxa'l al traductor i, mira que passa.

dilluns, 18 de gener del 2010

SEDENTARIS


EL DIA 1 DE FEBRER FAREM UNA VISITA A L'EXPOSICIÓ:"SEDENTARIS".
QUEDAREM A L'ESCOLA I ANIREM TOTS PLEGATS.

dissabte, 16 de gener del 2010

Alumne Jose d'informàtica de vesprada

Es fa difícil tractar temes tan delicats, però hi ha persones que ho saben fer
d'una manera senzilla i fàcil. Com és el cas de Jose.


Una curiositat


EL MINI-JO I L'ALTRE
MUSTAFA OZER / AFP

A l'esquerra, He Pingping, l'home més baix del món, de 74,61 centímetres d'estatura. A la dreta, Sultan Kösen, l'home més alt del món, amb 246,5 centímetres. Tots dos han coincidit a Istanbul, on es celebra un acte del Guinness World Records. El fotògraf ha hagut de fer mans i mànigues per enquadrar-los tots dos, i li ha quedat així.

Com fem l'activitat del Goya? (2)


Com fem l'activitat del Goya? (1)





dijous, 14 de gener del 2010

Busca... Premios Goya



Activitat:
1. utilitza l'opció personalitza per fer una enquesta sobre tres d'aquest temes
Mejor película

* Ágora, de Alejandro Amenábar
* Celda 211, de Daniel Monzón
* El baile de la victoria, de Fernando Trueba
* El secreto de sus ojos, de Juan José Campanella

Mejor dirección

* Alejandro Amenábar, por Ágora
* Juan José Campanella, por El secreto de sus ojos
* Daniel Monzón, por Celda 211
* Fernando Trueba, por El baile de la victoria

Mejor dirección novel

* David Panell, por La vergüenza
* Borja Cobeaga, por Pagafantas
* Mar Coll, por Tres días con la familia
* Antonio Naharro & Álvaro Pastor, por Yo, también

Mejor actor

* Ricardo Darín, por El secreto de sus ojos
* Antonio de la Torre, por Gordos
* Jordi Mollá, por El cónsul de Sodoma
* Luis Tosar, por Celda 211

Mejor actriz

* Penélope Cruz, por Los abrazos rotos
* Lola Dueñas, por Yo, también
* Maribel Verdú, por Tetro
* Rachel Weisz, por Ágora

Mejor actor de reparto

* Raúl Arévalo, por El cónsul de Sodoma
* Carlos Bardem, por Celda 211
* Ricardo Darín, por El baile de la victoria
* Antonio Resines, por Celda 211

Mejor actriz de reparto

* Pilar Castro, por Gordos
* Marta Etura, por Celda 211
* Vicky Peña, por El cónsul de Sodoma
* Verónica Sánchez, por El cónsul de Sodoma

Mejor actor revelación

* Alberto Ammann, por Celda 211
* Fernando Albizu, por Gordos
* Gorka Otxoa, por Pagafantas
* Pablo Pineda, por Yo, también

Mejor actriz revelación

* Nausicaa Bonnin, por Tres días con la familia
* Leticia Herrero, por Gordos
* Blanca Romero, por After
* Soledad Villamil, por El secreto de sus ojos

Mejor guión original

* Alberto Rodríguez Librero & Rafael Cobos, por After
* Mateo Gil & Alejandro Amenábar, por Ágora
* Daniel Sánchez Arévalo, por Gordos
* Pedro Almodóvar, por Los abrazos rotos

Mejor guión adaptado

* Daniel Monzón & Jorge Gerricaechevarría, por Celda 211
* Fernando Trueba, Antonio Skarmeta & Jonás Trueba, por El baile de la victoria
* Joaquín Górriz, Miguel Dalmau, Sigfrid Monleón & Miguel Ángel Fernández, por El cónsul de Sodoma
* Eduardo Sacheri & Juan José Campanella, por El secreto de sus ojos

Mejor fotografía

* Álex Catalán, por After
* Xavi Giménez, por Ágora
* Carles Gusi, por Celda 211
* Félix Monti, por El secreto de sus ojos

Mejor música original

* Darío Marianelli, por Ágora
* Roque Baños López, por Celda 211
* Alberto Iglesias, por Los abrazos rotos
* Federico Jusid, por El secreto de sus ojos

Mejor canción original

* Agallas vs. Escamas, de Agallas
* Stick to the Man, de Planet 51
* Spanish Song, de Spanish movie
* Yo también, de Yo, también

Mejor montaje

* Carmen Frías, por El baile de la victoria
* Mapa Pastor, por Celda 211
* Nacho Ruiz Capillas, por Ágora
* Nacho Ruiz Capillas & David Pinillos, por Gordos

Mejor dirección de producción

* Eduardo Castro, por El baile de la victoria
* José Luis Escolar, por Ágora
* Alicia Tellería, por Celda 211
* Cristina Zumárraga, por Che: guerrilla

Mejor dirección artística

* Guy Hendrix Dyas, por Ágora
* Antón Laguna, por Celda 211
* Verónica Astudillo, por El baile de la victoria
* Marcelo Pont, por El secreto de sus ojos

Mejor diseño de vestuario

* Gabriella Pescucci, por Ágora
* Lala Huete, por El baile de la victoria
* Cristina Rodríguez, por El cónsul de Sodoma
* Sonia Grande, por Los abrazos rotos

Mejor sonido

* Peter Glossop & Glenn Freemantle, por Ágora
* Sergio Burmann, Jaime Fernández & Carlos Faruolo, por Celda 211
* Pierre Gamet, Nacho Royo-Villanova & Pelayo Gutiérrez, por El baile de la victoria
* Aitor Berenguer, Marc Orts & Fabiola Ordoyo, por Mapa de los sonidos de Tokio

Mejor maquillaje y/o peluquería

* Jan Sewell & Suzanne Stokes-Munton, por Ágora
* Raquel Fidalgo & Inés Rodríguez, por Celda 211
* José Antonio Sánchez & Paquita Núñez, por El cónsul de Sodoma
* Ana Lozano & Massimo Gattabrusi, por Los abrazos rotos

Mejores efectos especiales

* Chris Reynolds & Félix Bergés, por Ágora
* Raúl Romanillos & Guillermo Orbé, por Celda 211
* Salvador Santana & Álex Villagrasa, por [·REC]2
* Pau Costa & Lluís Castells, por Spanish movie

Mejor película de animación

* Animal channel, de Maite Ruiz de Austri
* Cher ami, de Miquel Pujol
* Pérez, el ratoncito de tus sueños 2, de Andrés Schaer
* Planet 51, de Jorge Blanco, Javier Abad & Marcos Martínez

Mejor película documental

* Cómicos, de Ana María Pérez de la Puente & Marta Arribas Velasco
* Garbo: el espía, de Edmon Roch
* La mirada de Ouka Leele, de Rafael Gordon
* Últimos testigos: Fraga y Carrillo, de José Luis López Linares & Manuel Martín Cuenca

Mejor película europea

* Bienvenidos al Norte, de Dany Boon (Francia)
* Déjame entrar, de Tomas Alfredson (Suecia)
* La clase, de Laurent Cantet (Francia)
* Slumdog millionaire, de Danny Boyle (Reino Unido)

Mejor película extranjera de habla hispana

* Dawson Isla 10, de Miguel Littin (Chile)
* Gigante, de Adrián Biniez (Uruguay)
* El secreto de sus ojos, de Juan José Campanella (Argentina)
* La teta asustada, de Claudia Llosa Bueno (Perú)

Mejor cortometraje de ficción

* Dime que yo, de Mateo Gil
* Lala, de Esteban Crespo García
* La Tama, de Martín Costa
* Terapia, de Nuria Verde

Mejor cortometraje de animación

* Alma, de Rodrigo Blaas
* La Dama y la Muerte, de Javier Recio Gracia
* Margarita, de Álex Cervantes
* Tachaaan, de Carlos del Olmo, Miguel Ángel Bellot & Rafael Cano

Mejor cortometraje documental

* Doppelgänger, de Óscar de Julián
* En un lugar del cine, de Eduardo Cardoso
* Flores de Ruanda, de David Muñoz López
* Luchadoras, de Benet Román

Premio de honor

* Antonio Mercero
2. Vota en els blogs dels altres companys
3. Busca dues imatges relacionades amb el tema
4. Busca dos enllaços relacionats amb el tema
5. Opina en el blog de l'escola sobre qui penses que pot guanyar
6. Situa en el google maps el lloc on es celebren els Goya

Compreu els esquis....


'Cobi es vol posar els esquís'
L'opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

MÉS INFORMACIÓ

* Article d'Arturo San Agustín: 'Olímpics'
* Hereu rescata el somni olímpic per realçar el seu mandat
* La retirada de Madrid ressuscita Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona, per boca del seu alcalde, Jordi Hereu, ha adquirit un gran compromís públic a l’anunciar que la ciutat presentarà la seva candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 sota l’etiqueta Barcelona-Pirineus. La ciutat sap de sobres que aspirar a un esdeveniment d’aquestes dimensions requereix lideratge, tenacitat, planificació i capacitat de maniobra per contrarestar l’oferta dels adversaris. Si a més a més, com és el cas, la ciutat que promou els Jocs es troba a més de 150 quilòmetres de la neu, està obligada a vendre molt bé la idea, com va fer Torí al seu dia, perquè sigui tinguda en consideració.
No cal explicar gaire als ciutadans de Barcelona quins són els beneficis que reporta l’organització d’uns Jocs, però sí que convé fer-ho segurament als d’aquells llocs que presumiblement estan cridats a acollir les proves a l’aire lliure. Les contraprestacions en matèria d’infraestructures, turisme i projecció exterior serveixen per a una millor articulació del territori, però afecten també la conservació del medi ambient i la utilització dels espais, i això ha de ser explicat. Tot plegat s’ha d’unir al fet que, en els últims anys, l’oferta de les estacions de neu catalanes ha quedat endarrerida i en clar desavantatge davant de les àrees limítrofes, que han disfrutat del suport de la iniciativa pública.
En suma, considerar la presentació d’una candidatura olímpica ha de ser l’antítesi de la improvisació i de les servituds electorals. És a dir, que el projecte Barcelona-Pirineus no pot ser quincalleria a les campanyes que s’acosten –les autonòmiques, primer, i les municipals, el 2011–, sinó tot un desafiament de llarg recorregut que vagi sumant com més complicitats millor.
L’anunci fet per Hereu tampoc pot ser el punt de partida d’un conflicte que espatlli la convivència de Catalunya i Aragó. Aquesta no seria la primera ocasió en què dues candidatures espanyoles competeixen –Jaca ja va competir amb Granada, i Sevilla amb Madrid–, i denotaria falta de maduresa política convertir les aspiracions olímpiques de Barcelona-Pirineus i Saragossa-Jaca en l’origen d’una disputa. Tal com es va dir al seu dia de Madrid amb relació a la candidatura de Sevilla, està mancat de tota lògica imaginar que la successió de candidatures d’un mateix lloc pot bloquejar la presentació d’unes altres amb idèntic dret a disputar la carrera.

ACTIVITATS:
1. Opineu sobre el tema
2. És degut al canvi climàtic per això pensen a fer les jocs de neu a Barcelona.
3. Busca dues imatges
4. Fes enllaços d'una pàgina d'imatges i d'una altra d'opinió.
5. Situa Barcelona i Jaca en el google maps

ens recordem quan fem nosa?

És fort, però... tu què en penses!!



Diàleg Lluís Foix
Ara fan nosa
A Itàlia s’ha passat de regular la immigració a perseguir-la. El brot de violència racial a Calàbria ha deixat sense sostre més d’un miler d’africans indocumentats que recollien la fruita amb salaris ínfims des de fa molts anys i ara són obligats per llei a deixar Itàlia. Durant tres dies s’han registrat molts aldarulls, més de cent immigrants ferits i la fugida no se sap cap a on dels que fan nosa a Calàbria, on la Màfia té més força que l’Estat. França ha conegut una allau de nouvinguts musulmans en els últims anys que avui són més de cinc milions i que ja són francesos, i que com a tals plantegen convulsions socials als barris perifèrics i empobrits de les grans ciutats. El probable nou primer ministre britànic, David Cameron, planteja una reducció dràstica d’immigrants, que aquest segle han arribat a l’illa en una mitjana de 200.000 cada any.

En el cas italià, la condemna al tractament rebut pels immigrants il·legals a Calàbria ha estat general: des de l’esquerra, que està a l’oposició, fins al Papa, que ha recordat que són persones amb els mateixos drets que qualsevol italià. Però diaris propers a la Lliga Nord han parlat dels incidents i els han qualificat de neteja ètnica i de primer acte de campanya de les eleccions regionals previstes per al proper mes de març.

El que ha passat en molts indrets d’Europa havia de passar necessàriament a Catalunya, que ha rebut un nombre d’immigrants que es calcula en un 14 per cent de la població. Han arribat i són aquí fent treballs que no volíem o no podíem fer nosaltres. És molt remarcable que la capacitat d’integració de la societat catalana s’hagi posat novament a prova sense que hi hagi hagut grans convulsions socials.

Però a les últimes eleccions municipals va aparèixer el ferment polític d’un partit que fa de la xenofòbia un dels seus signes ideològics més evidents. Plataforma per Catalunya (PxC) és el partit de l’extrema dreta catalana, com a França ho fou Le Pen amb el seu Front Nacional o com el partit de Haider ho és a Àustria. Josep Anglada n’és el líder i té una presència notable a l’Ajuntament de Vic, on és alcalde Josep Maria Vila d’Abadal, d’Unió Democràtica. Vic és una de les ciutats catalanes amb més presència d’immigrants. Ho són un 23 per cent de la població censada, amb un creixement sostingut durant els últims cinc anys que ha canviat l’equilibri social i polític de la capital d’Osona. El missatge xenòfob d’Anglada ha penetrat en altres ciutats catalanes com el Vendrell, Manlleu i Cervera, i alguns barris de Barcelona i altres capitals.

La música i el discurs d’aquest partit d’extrema dreta no són gaire diferents del que es viu en molts països europeus on la xenofòbia té representació política i trastorna el discurs dels partits integradors, que són la gran majoria. L’empadronament dels sensepapers ha estat el misto que ha encès la polèmica a l’Ajuntament de Vic, que ha decidit no registrar els immigrants que no demostrin que han regularitzat la seva situació jurídica al país.

El fet que Josep Anglada doni suport a aquesta iniciativa és normal. El que inquieta més en un any electoral és que la resta de partits, sense ser xenòfobs, estiguin d’acord amb aquesta mesura, que pot deixar desprotegits uns quants milers de persones que no tenen els papers en regla. L’alcalde assegura que els nous criteris d’empadronament que s’aplicaran a la ciutat només busquen complir la llei, d’acord amb la modificació de la llei orgànica que va entrar en vigor sobre aquesta matèria fa just un mes. L’alcalde vigatà assegura que per aplicar el canvi no s’ha fet cap decret ni resolució de l’Ajuntament sinó que s’ha donat una instrucció interna als treballadors per tal d’aplicar els nous criteris. El ministre Celestino Corbacho ha advertit que aquesta mesura és il·legal i que va en contra de les normatives sobre empadronament.

L’alcalde insisteix que el caos informatiu en modificar-se la normativa ha fet que els criteris no estiguin clars. Un dels problemes que pateix la immigració al nostre país és que s’han promulgat massa lleis i decrets sobre els nouvinguts. El Partit Popular d’Aznar en va fer tres, de lleis. El president Zapatero va regular 800.000 immigrants de cop tot just entrar al govern el 2004. Ha fet també la seva llei d’estrangeria i hi ha introduït modificacions successives, fins a l’última, de l’11 de desembre de l’any passat. L’alcalde Vila d’Abadal ha admès que no es delataran aquells nouvinguts sense papers en regla, és a dir, que no se’ls denunciarà a la Policia. Moltes gràcies, però el fet és que l’Ajuntament de Vic i d’altres ciutats catalanes estan sotmesos a les pressions de col·lectius que no volen tractar amb un mínim d’humanitat els nouvinguts, especialment si procedeixen de països musulmans. El discurs de l’extrema dreta de Josep Anglada ha fet forat a Vic i en altres ciutats catalanes, perquè hi ha un problema que no s’ha sabut o no s’ha pogut resoldre.

Si català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya, una expressió que posà encertadament en circulació el president Pujol, s’ha d’aplicar en temps i forma a tots els que tinguin aquestes dues particularitats. Pujol parlava sempre de drets, però hi afegia que els deures estan a la mateixa altura. En tot cas, se’ls ha de tractar sempre i en tot lloc com a persones.

La capacitat integradora de Catalunya no es pot malmetre. Pel respecte que ens mereixen els altres, però també i, sobretot, perquè els més d’un milió d’estrangers que han escollit el nostre país per guanyar un horitzó vital més digne han aportat dues coses fonamentals: han ajudat a fer que l’envelliment demogràfic no arribés a situacions dramàtiques en un futur immediat i han contribuït substancialment al creixement i riquesa del país fins a l’arribada de la crisi econòmica del 2008.

Ara no se’ls pot posar els entrebancs legals que, quan se’ls necessitava, quan eren útils, no se’ls van aplicar. El tema és complex, però cal que la societat, les empreses, les institucions i els polítics busquin solucions i no afegeixin més problemes als que ja tenim. Si no respectem les persones, no arribarem gaire lluny. Si la globalització permet la lliure circulació de capitals, béns i mercaderies, com es pot impedir la llibertat de transitar a les persones?

mireu al cel, perquè qualsevol nit.. pot sortir el sol


dilluns, 11 de gener del 2010

Lastronomia En El Temps

Check out this SlideShare Presentation:

Cartell de la fira del llibre

com enganxem un enllaç 2




com enganxem un enllaç 1





enllaç del cabanyal

http://www.cabanyal.com/

Flashmob?



Dos "flashmob" omplen el metro de passatgers sense pantalons i un centre comercial de ballarins
10/01/10

Els "flashmob" són trobades multitudinàries convocades a través d'internet o el telèfon mòbil que es caracteritzen per reunir de manera casual un grup de persones que, després de fer una acció insòlita, es dispersen ràpidament davant els sorpresos ulls dels vianants, que no saben què ha passat. Posteriorment, les imatges es pengen a internet perquè tothom les pugui veure. En les últimes hores han tingut lloc dues d'aquestes accions a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.


Activitat:
1. Busqueu el significat d'aquesta paraula
2. Busqueu cap altre esdeveniment en una altra ciutat
3. Busca imatges relacionades
4. I un enllaç
5. Situa el en google maps Hospitalet de Llobregat

Pel·lícula: "El planeta salvage"

divendres, 8 de gener del 2010

El Cabanyal és patrimoni cultural




Activitats:
Busqueu altres lloc interessant que siguen patrimoni cultural:
1. Pengeu diverses imatges.
2. Feu un enllaç a la pàgina principal.
3. Utilitzeu el google maps per situar-lo
4. Utilitzeu el paint per guardar-ho i enganxar-ho al vostre blog.
5. Comenteu aquesta notícia que us he posat.